Datos del Pueblo |
Alcover |
Pueblo |
Alcover |
Municipio |
|
Provincia |
Tarragona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
4962 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Plaça Nova, 3 |
Código postal |
43460 |
Teléfono |
977 760 441 |
Fax |
977 760 541 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Alcover |
Web de Interés |
Informacio del municipi d´Alcover |
E-mail municipio |
enviar correu electrònic |
El terme municipal d'Alcover, de 46,29 km², es troba a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l'Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès.
Encara que existeixen algunes teories que fan derivar el
nom d’Alcover d’un mot prerromà, el més probable és que es tracti d’un nom
d’origen àrab, format amb l’article al-. El significat que obté més consens
entre els especialistes és “el gran”.
La primera documentació on s’esmenta el nom del poble, amb tot, ho fa com a Sta.
Maria d’Alcover, el 1059. A partir del moment en què Ramon Berenguer IV va donar
el poble a l’església de Tarragona, ja sempre s’ha anomenat Alcover, llevat d’un
breu parèntesi, després de la guerra civil del segle XV, en què l’arquebisbe de
Tarragona, senyor de la vila, com a càstig pel partit que Alcover havia pres, va
llevar-li el nom i va substituir-lo pel de Vilanova del Camp.
La vila d’Alcover disposa de dues ofertes turístiques ben
diferenciades: una urbana i una altra natural o paisatgística
Alcover gaudeix d’un nucli antic d’origen medieval ben conservat i un patrimoni
arquitectònic rellevant de diferents estils.
Llocs d'interès:
Muralles i vila medievals. Es conserva part de les
muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases
d'aquesta època.
Pont medieval sobre el Riu de Glorieta.
Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica, del segle XII.
Casa de la Vila, amb façana renaixentista
Plaça porticada.
Museu municipal.
Ermita del Remei, barroca.
Ermita de les Virtuts, barroca.
Mas Mont-Ravà, fortificat amb torres de defensa.
Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Cèsar Martinell.
Barri jueu.
Església nova.
Del segle XVII, pròdig en construccions interessants, es destaquen les dues
cases bessones de Can Cosme i l'Abadia, fetes construir pels germans Company
(1618) i atribuïdes a Pere Blai, l'arquitecte renaixentista de la Generalitat a
Barcelona, fetes en sauló groc, de perfecta simetria i acurada proporció,
frontons sobre les finestres (la primera fou després casa natal dels Vidal
Rosich i la segona esdevingué rectoria); altres cases de l'època són Ca la
Güerba (1608), Ca Maginet (1619), Ca Batistó (1634), Ca la Senyora Gran i Ca
Figuerola (ara Xipell), a la Plaça Nova (1692). Del segle XVIII són Ca Simó (antiga
farmàcia), Cal Baster (1733), Ca Quies (1774), Ca Gomis (1781), Ca Carrassó
(1798), Ca Malapeira (1768) i altres. D'època moderna hom pot assenyalar les
escoles (1931) i la casa del metge Lluís Domingo, obra de Cèsar Martinell.
Pel que fa al turisme i la natura, la vall del Glorieta és
un indret atractiu molt apreciat pels amants de la natura. La seva diversitat
vegetal, la fauna, el fort desnivell i el riu, són els principals reclams i
actius que fan d’aquesta vall un espai natural reconegut, apreciat i visitat.
Dins d’aquest espai també hi trobem molins paperers, mostra representativa d’una
important indústria dels segles XVIII i XIX
L'actual terme comprèn l'antic de la vila d'Alcover i els de dos petits
municipis que li foren annexats el 1833: el del Burguet (ara una partida
d'aquest nom, tocant a l'Albiol) i el de la Plana i Samuntà (que actualment
identifica dues partides de terra, la primera vora Picamoixons i la segona
estesa per bona part de la zona muntanyenca i compartida amb d'altres). El terme
comprèn, a més del nucli que li dóna nom, el petit llogaret de la Plana, les
cases del Burguet o Bomburguet (d'ús purament agrícola), el santuari del Remei,
l'ermita de les Virtuts, diversos masos i algunes urbanitzacions residencials,
com ara la Burquera, la Cabana, els Muntanyans i Serradalt i les Masies
Catalanes.
En l'apartat de la restauració, es recomanen els "cubanos" de ca Sendra, les
coques, l'enciam amb romesco i naturalment els calçots. La vila disposa de dos
establiments on allotjar-se, de bars i d'establiments de restauració.(ftes y
fotos ver links de la ficha)