El terme municipal d'Alió, de 7,37 km², limita al N amb el terme de Vila-rodona (per on passa modernament l'autopista de Barcelona a Lleida i Madrid) i el Pla de Cabra, a l'W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim. S'estén al bell mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera comarcal de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s'estén el poble, únic nucli urbà del municipi.

El nucli urbá d´Alió

S´han trobat restes d' assentament humà anteriors al període romà (probablement ibers) i també restes d´un jaciment romà, la qual cosa fa pensar que en aquella època Alió era una vil.la romana de les moltes que hi havia escampades pel Camp de Tarragona.

L´any 1154, s´esmenta ja l´església d´Alió en una butlla papal, i el 1165, Berenguer de Queralt deixa en testament a la seva filla Sibil.la el castell d´Alió, entre d´altres.

El nucli antic manté l´estructura de recinte medieval amb castell i pati d´armes així com l´estructura de la muralla i els seus vestigis.

Sant Bertomeu d´Alió

la plaça és centrada per l'església parroquial de Sant Bartomeu, notable edifici barroc neoclassicitzant, beneït el 1769, amb un esvelt campanar de planta quadrada, coronat per un pis vuitavat i una torrella inacabada; l'interior és format per una gran nau, amb volta de llunetes i capelles laterals entre els contraforts.

La festa major del municipi s'escau el diumenge pròxim al 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu. Altres festes que es fan al municipi però que actualment han quedat gairebé reduïdes a actes religiosos són la festa de Sant Sebastià (el diumenge pròxim al 20 de gener), la festa de Sant Isidre llaurador (el 15 de maig) i la festa de la Mare de Déu del Carme (el diumenge després del 16 de juliol)(ftes y fotos ver links de la ficha)