Comarca |
Terra Alta |
Provincia |
Tarragona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
13000 |
Capital |
Sede: Gandesa |
Dirección |
Bassa d'en Gaire, 1 |
Código postal |
43780 |
Teléfono |
977 420 018 |
Fax |
977 420 395 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
La Terra Alta |
Web de Interés |
Patronat de turisme de la Terra-Alta |
E-mail municipio |
enviar correu electrònic |
La comarca de la Terra Alta tal com s'estudia ací comprèn
dotze municipis del Principat i tres d'Aragó (Favara de Matarranya, Maella i
Nonasp), que sumen un total de 1 131,53 km².
Hi ha fonamentalment dos tipus de visitants a la comarca: els que se senten
atrets per l'incipient turisme rural i cultural i els que tenen algun vincle
familiar amb la comarca. Els primers s'allotgen en algun dels 13 establiments
que ofereixen habitacions (la majoria fondes que no tenen una categoria superior
a les dues estrelles) o bé fan acampada a Horta de Sant Joan (no hi ha cap
càmping reglat). Els segons normalment passen les vacances en algun dels 979
habitatges secundaris de la comarca (1990). Aquests habitatges s'integren en
l'estructura urbana de les poblacions de la comarca, ja que no hi ha
urbanitzacions ni xalets.
Comarca de la Terra Alta, provincia de Tarragona
La Terra Alta és una comarca que relliga i cohesiona un territori que acull una
dotzena de municipis amb una població conjunta d'uns 13.000 habitants. Som
una comarcal rural, tranquil·la i acollidora, de tradició agrícola. Els nostres
principals productes són el vi, l'oli i el fruits secs, però la Terra Alta ha
diversificat en els darrers anys la seua activitat econòmica, obrint-se al
turisme, els serveis i la industria.
La Via Verda, els espais de la Batalla de l'Ebre, el massís dels Ports, els
pobles de pedra picada, els paisatges picassians, els camps de conreu, les
catedrals del vi, les ermites i els santuaris locals, les zones fluvials de bany,
les riques tradicions i festes, i una gastronomia autèntica i natural són els
principals trets que definixen la fesomia física i humana de la Terra Alta.
Municipis de la Comarca
Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera d'Ebre
El Pinell de Brai
Gandesa
Horta de Sant Joan
La Fatarella
La Pobla de Massaluca
Prat del Comte
Vilalba dels Arcs
La vinya està present a la comarca des de temps immemorial. El Costums
d’Orta (1296) i de Miravet (1319) donen fe del cultiu de la vinya i la producció
de vi en aquells temps a la comarca, regulant fins i tot la venda de vi, que
tindria més aviat un caràcter regional tenint com a destí el territori que
actualment conforma les Terres de l’Ebre. Cap al segle XVII el mercat dels vins
de la Terra Alta creixeria fins a la ciutat de Reus. Destaca la valuosa
referència, datada al 1647, de Mossèn Onofre Català que apostà per renovar unes
velles vinyes de Malvasia per la Garnatxa blanca argumentant una millor
adaptació al sòl i clima de la comarca.
Per a les varietats blanques la Garnatxa blanca i el Macabeu són les dues més
importants en superfície i producció. En quan a varietats negres les més
importants són la Garnatxa negra i Samsó. Aquestes varietats representen el
patrimoni vitícola autòcton de la Terra Alta, i de les quals en trobem vinyes
amb edats superiors a 50 anys ubicades a les planes i costers.
A la Terra Alta funcionen en l'actualitat tres museus i
hom troba a faltar la presència d'un museu d'abast comarcal que aplegui i
resumeixi la història, l'arqueologia i els costums de la comarca. A Horta de
Sant Joan hi ha el Museu d'Art Popular, que té una considerable mostra
d'artesania popular i reprodueix també prop d'un centenar de litografies de
Picasso, corresponents a l'època en què aquest pintor s'estigué a la vila. Els
altres dos museus de la comarca són clarament monogràfics. L'un és situat a la
casa natal de Pau Gargallo a Maella i és íntegrament dedicat a aquest famós
escultor. L'altre és a Favara i és fet en honor del pintor Virgili Albiach, fill
de la vila.
A la Terra Alta una de les tradicions que es conserven més acuradament és la
ballada de danses tradicionals. Hi ha diversos municipis que en les seves festes
anuals mantenen alguns balls, en la seva major part derivacions de la jota
tortosina i la jota aragonesa, o bé una barreja de totes dues.(ftes y fotos ver
links de la ficha