TARRAGONA

Datos del Pueblo

Els Pallaresos

Pueblo

Els Pallaresos

Municipio

Els Pallaresos / Comarca: Tarragones

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

3828

 

Ayuntamiento

Dirección

Av. Catalunya 8

Código postal

43151

Teléfono

977 610 600

Fax

977 610 568

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Els Pallaresos

Web de Interés

Historia i cultura dels Palleresos

E-mail municipio

aj.pallaresos@altanet.org
 

El terme dels Pallaresos (5,54 km²) s'estén a l'esquerra del Francolí. Limita al N amb la Secuita, a l'E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l'W amb Perafort i Constantí. El terme comprèn les partides de l'Argila, l'Hostalet, el Comellar, el Corralet i l'Horta. Disposa de les carreteres locals a Perafort i al barri tarragoní de Sant Salvador amb sortides a la carretera de Tarragona a Valls, mentre que un enllaç permet de guanyar la carretera de Tarragona al Pont d'Armentera.

El nucli urbà, petit i pintoresc, del poble dels Pallaresos és damunt un turó de 121 m d'altitud i prop de la partició del terme amb el de la Secuita. Era a l'edat mitjana una de les faldes o ravals de Tarragona.

El nucli urbà, petit i pintoresc, del poble dels Pallaresos és damunt un turó de 121 m d'altitud i prop de la partició del terme amb el de la Secuita

Els Pallaresos en el Tarragones

Llocs d´interès:

Església parroquial de Sant Salvador
Casa Andreu Fortuny
Casa Emília Fortuny
Casa Solé
Casa Bofarull
Casa dels Masovers
Ajuntament
Capella del Sant Crist

Cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del patrimoni artístic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945.

Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920), la Casa Andreu, la reixa de la finestra de Ca Solé (1927), les reformes de la Casa de n'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'església parroquial de sant Salvador (1945). L'obra més destacada, però, és la reforma de la Casa Bofarull (1914-1931), de la qual destaquen la galeria d'inspiració hispanomusulmana, la torre coronada per trencadís i un àngel-penell, les pintures al·legòriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del camp.

Celebra la festa major d'estiu el 6 d'agost, festivitat de Sant Salvador, i la d'hivern el 20 de gener en la diada de Sant Sebastià. Altres festivitats són la festa de la font de la Mina (primera quinzena de maig), que ha agafat força els darrers anys tot substituint la festa de Sant Isidre, gairebé abandonada, o la festa de l'arbre, entre el març i l'abril.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua