Datos del Pueblo |
Els Pallaresos |
Pueblo |
Els Pallaresos |
Municipio |
Els Pallaresos / Comarca: Tarragones |
Provincia |
Tarragona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
3828 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Av. Catalunya 8 |
Código postal |
43151 |
Teléfono |
977 610 600 |
Fax |
977 610 568 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Els Pallaresos |
Web de Interés |
Historia i cultura dels Palleresos |
E-mail municipio |
aj.pallaresos@altanet.org |
El terme dels Pallaresos (5,54 km²) s'estén a l'esquerra
del Francolí. Limita al N amb la Secuita, a l'E amb el Catllar, al S amb
Tarragona i a l'W amb Perafort i Constantí. El terme comprèn les partides de
l'Argila, l'Hostalet, el Comellar, el Corralet i l'Horta. Disposa de les
carreteres locals a Perafort i al barri tarragoní de Sant Salvador amb sortides
a la carretera de Tarragona a Valls, mentre que un enllaç permet de guanyar la
carretera de Tarragona al Pont d'Armentera.
El nucli urbà, petit i pintoresc, del poble dels Pallaresos és damunt un turó de
121 m d'altitud i prop de la partició del terme amb el de la Secuita. Era a
l'edat mitjana una de les faldes o ravals de Tarragona.
Els Pallaresos en el Tarragones
Llocs d´interès:
Església parroquial de Sant Salvador
Casa Andreu Fortuny
Casa Emília Fortuny
Casa Solé
Casa Bofarull
Casa dels Masovers
Ajuntament
Capella del Sant Crist
Cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de
Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del
patrimoni artístic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista
Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945.
Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920), la Casa
Andreu, la reixa de la finestra de Ca Solé (1927), les reformes de la Casa de
n'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'església
parroquial de sant Salvador (1945). L'obra més destacada, però, és la reforma de
la Casa Bofarull (1914-1931), de la qual destaquen la galeria d'inspiració
hispanomusulmana, la torre coronada per trencadís i un àngel-penell, les
pintures al·legòriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del
camp.
Celebra la festa major d'estiu el 6 d'agost, festivitat de Sant Salvador, i la
d'hivern el 20 de gener en la diada de Sant Sebastià. Altres festivitats són la
festa de la font de la Mina (primera quinzena de maig), que ha agafat força els
darrers anys tot substituint la festa de Sant Isidre, gairebé abandonada, o la
festa de l'arbre, entre el març i l'abril.(ftes i fotos ver links de la ficha)