Datos del Pueblo |
Miravet |
Pueblo |
Miravet |
Municipio |
Miravet / Comarca: Ribera d´Ebre |
Provincia |
Tarragona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
799 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Plaça Major, 1 |
Código postal |
43747 |
Teléfono |
977 407 134 |
Fax |
977 407 455 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Miravet |
Web de Interés |
Història, Natura i Patrimoni de Miravet |
E-mail municipio |
aj.miravet@altanet.org |
El terme de Miravet, de 32,22 km² d'extensió, és situat en la seva major part a la dreta de l'Ebre, al sector sud-occidental de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s'inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l'Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó, a l'esquerra, i els darrers contraforts meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols, a la dreta del riu.
La situació privilegiada d'aquest indret, fa pensar que
podria haver estat un assentament ibèric. La profusió d'aquest tipus
d'assentament, al llarg del riu, i la situació estratègica de
Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econòmic, avalen aquest
supòsit, si bé de moment no s'han dut a terme actuacions contundents a les
restes arqueològiques, sí que s'ha També és possible romà, segons els indicis
que es poden observar en certes parts dels seus fonaments o restes d'opus
espicatum a les muralles.
Però el fet que sabem és que, durant el domini àrab, s'integrà a l'estructura
defensiva que s'establí al llarg de l'Ebre, i que va constituir juntament amb
Siurana, un dels darrers reductes del poder islàmic en terres del Principat. De
ben segur que és en aquest període quan apareix un conjunt d'estructura urbana
concentrat a la fortalesa amb el nom de "Muràbit", d'on és originari l'actual
nom de Miravet
Els templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir,
seguint l'estil romànic-cistercenc, que es convertí unes dècades més tard en la
seu de l'Orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Des de
Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i València i varen sortir els
millors exèrcits del regne, tal i com registren els documents de l'època.
Llocs d´interès per visitar i gaudir:
1: Castell Templer
2: Costa de Riago; Ruta de les Blores
3: Molí Àrab
4: Esglèsia Vella i Cap de la Vila
5: Pergis (Carrers coberts)
6: Pas de Barca
7: Raval dels Canterers (Terrissers)
8: Piscines i zona esportiva
El Castillo templario
Monumento Nacional y Bien de Interés Cultural, propiedad de la Generalitat de
Catalunya. El conjunto domina una peña estratégica sobre el río y puede
dividirse en dos grandes recintos:
- El recinto amurallado o albacar formado por tres niveles de terrazas de obra
andalusí (s. XI), reformadas durante las guerras carlistas (s. XIX).
- El castillo en sí mismo o recinto residencial: obra románica del Temple (s.
XII) de estilo cisterciense, sobria y regia, reforzada con cinco torres.
Alrededor de un patio interior se distribuyen un total de 15 dependencias en
tres niveles, entre las que destaca el atrio y templo a Santa María de Gracia,
el refectorio y la sala del comendador, entre otras.
El casco antiguo y la Iglesia vieja
La alquería judeo-musulmana conserva su trazado medieval con los porches y las
casas colgadas, la dársena, el molino, la Aljama y la Iglesia Vieja: templo
renacentista de la orden del Hospital, afectado por la Batalla del Ebro, hoy
monumento cultural. En su interior se disponen tres exposiciones sobre la
alfarería miravetana, la Batalla del Ebro y unas piezas románicas con
iconografías propias de las tres culturas que convivieron en el pueblo.
La alfarería, artesanía típica
Al Raval dels Canterers, los alfareros trabajan aún, con el torno y sus manos,
las piezas típicas y tradicionales: cántaros, botijos, tinajas, lebrillos y
cadufos característicos.
El Paso de la Barca
Ultimo transbordador fluvial del Ebro, original, que cruza el río tan sólo con
la corriente del agua
La festa major d'estiu de la vila s'escau el primer cap de setmana d'agost i la
festa major d'hivern se celebra el cap de setmana més proper al 12 d'octubre.
Aquesta festivitat és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, mentre que la d'estiu
ho és a sant Domènec de Guzman. També se celebra, el 17 de gener, la diada de
Sant Antoni, que inclou la tradicional benedicció d'animals.(ftes i fotos ver
links de la ficha)