TARRAGONA

Datos del Pueblo

Montbrio Del Camp

Pueblo

Montbrio del Camp

Municipio

Montbrio del Camp / Comarca: Baix Camp

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

2061

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça de la Vila, 1

Código postal

43340

Teléfono

977 826 010

Fax

977 826 502

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Montbrio Del Camp

Web de Interés

Història, Natura i Patrimoni de Montbrio del Camp

E-mail municipio

aj.montbriocamp@altanet.org
 

El terme de Montbrió del Camp s'estén per 10,59 km² entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig (W), i d'Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols (E) i Riudoms (E). El terme limita, a més, amb Riudecanyes (NW), Botarell (N) i Cambrils (S).

És al segle XIII quan es basteixen les muralles al nucli original del carrer de la Closa. Al llarg dels segles XIV i XV es completa aquesta fortificació amb muralles i merlets pels quals els visuradors nomenats al 1407 pel rei Martí I L'Humà feliciten els habitants montbrionencs d'aleshores

El nucli urbà de la vila de Montbrió del Camp, situat a 132 m d'altitud, és al mig de la plana i concentra la població del municipi. La vila té forma de V, travessada pel barranc del Torrent, amb carrers llargs, estrets i paral·lels. L'església, gran i ben proporcionada, s'acabà d'edificar el 1692 i és dedicada a sant Pere.
La casa de la vila és renaixentista, amb porxos. Hi ha diverses cases amb caràcter i es conserva un portal i un corredor de la muralla.

Montbrio del Camp

Llocs d´interès:

-Església Parroquial de Sant Pere Apòstol. Segles XII-XVII. Renaixentista. C. Major, 9
-Orgue catalogat com a monument historicoartístic musical, del segle XVIII, barroc, moble estil Imperi.
-Ermita de Sant Antoni
Segle XVIII. Barroca. Plaça Sant Antoni, 1.
-Església de les Monges
Segle XIX. Neoclàssica. Av. de Sant Jordi, s/n
-Casa de la Vila
Segle XVII. Renaixentista. Plaça de la Vila, 1
-Carrer de la Closa.
-Cal Reverter. Casa Modernista. C. de la Riera, 18
-Cal Figuerola. Casa Modernista. C. Nou, 44
-Cal Recó. Casa del segle XVII. Plaça de la Vila, 9
-Cal Blay. Casa del segle XVIII. Plaça de la Vila, 12
-Cal Pelegrí. Casa del segle XIX. Plaça de la Vila, 4
-Cal Apotecari. Casa del segle XVIII. C. del Rec, 29
-Cal Bargalló. Casa del segle XVII. Plaça de la Vila, 6
-Cal Vidal. Casa del segle XVIII. C. del Rec, 6
-Ruta dels rellotges de sol
-Passeig Nicolau i Parc de la Riera

MUSEUS I SALES D'EXPOSICIONS

-Museu Piqué. Pintura i escultura
-Museu del Vi "Els Cups". Etnogràfic
-Sala d'exposicions Sugranyes
-Col.lecció d'indumentària Baldrich
-Sala d'exposicions de la Casa de Cultura -Col.lecció d'Origami Piqué. Casa de Cultura


Montbrió conserva avui dia, encara que en àmbits restringits, plats de la cuina ancestral, considerats relíquies gastronòmiques de l'àvia.

Podem destacar dintre d'aquesta rica varietat: l'enciam amb romesco, la coca amb recapte, l'arròs a la cassola de tros, la sopa de Montbrió amb brosses, el petaco, la truita amb trampa, el botifarrot, l'escalivada, el conill amb cargols dolços i coents, les faves sucant, les faves de gitano, les faves ofegades, el pa torrat amb tomaca, l'arengada salada i el raïm dolç de moscatell, etc.

Pel que fa a les postres: la coca d'ou, la coca de sucre, els bunyols de genoll, les torrades de Santa Teresa, el menjar blanc, etc.

La Vila de Montbrió s'enorgulleix de tenir quatre parelles de gegants que pertanyen als barris de la Closa, d'Avall, de Sant Antoni i el grup de Colònies. Dues d'aquestes parelles estan catalogades en el reduït grup de gegants centenaris de Catalunya: els del carrer de la Closa representen un rei moro i una princesa cristiana, que daten de l'any 1814; els del carrer d'Avall, amb el rei guerrer i la reina, tenen uns 150 anys.

Al terme hi ha el Mas de Llamberg, amb una antiga torre de guaita, rodona, incorporada ara a l'edifici, i el molí d'en Gallissà, dit també del Rafel. Proper a la vila es troba també l'Horta Florida, interessant edifici construït el 1643 i refet al segle XX, amb jardins i un estany artificial.
En el camí de Botarell hi ha el santuari de Sant Antoni, construït el 1704, la volta del qual, segons la tradició, havia estat pintada per Fortuny en la seva joventut(ftes i fotos ver links de la ficha)

Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua