TARRAGONA

Datos del Pueblo

Pratdip

Pueblo

Pratdip

Municipio

Pratdip / Comarca: Baix Camp

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

833

 

Ayuntamiento

Dirección

Av.de Catalunya, 7

Código postal

43320

Teléfono

977 566 242

Fax

977 566 210

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Pratdip

Web de Interés

Portal de Pratdip, dades i fotos

E-mail municipio

aj.pratdip@altanet.org
 

El terme de Pratdip, situat al vessant SE de la serra de Llaberia, té una extensió de 36,05 km², limitat per Colldejou (N), Vilanova d'Escornalbou (NE), Mont-roig (E), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (S i SW) i Tivissa (NW, de la Ribera d'Ebre). El seu terreny és molt trencat i esquerp: va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als 862 de Mont-redon, a la serra de Llaberia. El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia (al qual conflueix el de Santa Marina), que duu les seves aigües al riu Llastres. El límit SE amb Vandellòs és format per la serra de Santa Marina, separada de la Llaberia pel Coll Roig i on es destaca la mola de Remullà (589 m). A llevant del poble s'alça, aïllat, el puig de Cabrafiga (607 m).

Pratdip és conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble com "El Prat". Segons Coromines, aquest topònim té origen preromà.

La població va pertànyer des del primer moment a la Baronia d'Entença i després al Comtat de Prades, seguint les vicissituds històriques d'aquest comtat, com totes les poblacions que l'integraven. Aquest fet sembla ser que provocà una certa dependència de Tivissa perquè hi mantenia alguns drets el bisbe de Barcelona.

Les primeres referències documentals es troben a les butlles del papa Anastasi IV, l'any 1154, i de Celestí III, l'any 1194.

A l'exterior de l'església hi ha una pedra sepulcral de jacobus de Carcassona, amb la data de 1238.

El poble de Pratdip és situat en un turó a la dreta del barranc de la Dòvia, just damunt de la seva confluència amb el de Santa Marina. La població hi és concentrada, ja que la urbanització de les Planes del Rei és més aviat lloc de segona residència. El poble conté cases amb dovelles.

Pratdip és conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble com "El Prat". Segons Coromines, aquest topònim té origen preromà

Natura i art en Pratdip

Llocs d´interès:

Església parroquial de Santa Maria
Entre les construccions més notables que conserva el poble, cal destacar l´església parroquial de Santa Maria, de volta gòtica, amb absis i portalada romànics. Fou restaurada el 1959.

Hi ha restes del castell encimbellat damunt del poble. Es conserven també restes de les muralles, algunes dins les cases, i també restes de les torres. Una d'aquestes torres, la del Capet, amb l´arc del portal, era utilitzat com a presó.

El Molí de més Amunt
Sota el castell hi ha el Molí de més Amunt que, segons la tradició, guarda enterrats els tresors d´un francès dins d´una pell de cabra. El molí té adossada una torre de defensa.

Santuari de Santa Marina
A uns 4 km. del poble hi ha el santuari de Santa Marina, edifici gran, voltat de xiprers, vora el qual brolla una font. Té adossades tres o quatre cases, antigues hostaleries, existents ja en el segle XIX. El 1918 es construí un balneari que s´intentà explotar sense èxit.

La Cova de Pratdip
És notable la cova de Pratdip, de 30 m de fondària, amb grans sales i molt rica abans en estalactites. A la Muntanya Blanca hi ha un avenc de 31 m de fondària que s'eixampla a mesura que baixa. L'avenc fins fa poc era envoltat de llegendes.

La població és principalment agrícola. En tractar-se d´un terreny muntanyós, el 80% del terme el constitueixen garrigues, pasturatges, bosc i roquissers.

Hi ha aproximadament unes 12 ha. de regadiu, dedicades a horts familiars. En el secà, els principals conreus són l´avellaner, seguit dels ametllers i, amb molta menys importància, els garrofers, les oliveres i les pomeres. La vinya gairebé ha desaparegut.

Hi ha cria d´aviram, porcs i conills. La ramaderia és purament testimonial.

Celebra les seves festes el 8 de setembre i el 18 de juliol. Al juliol té lloc l'Aplec de Santa Marina. és creença que les noies que anaven a l'Aplec hi trobaven nuvi, com afirma la corranda: A Santa Marina vés-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs.

També, segons la veu popular, antigament les terres del voltant del poble eren habitades per una estranya mena d'animals anomenats dips (que és d'on ve el nom del poble). Sembla ser que eren una variant vampírica de gos. Es troben representats al retaule de Santa Marina i a l'escut del poble. Sobre aquesta llegenda vampírica dels dips, en Joan Perucho va escriure la seva novel.la "Les històries naturals". (ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua