TARRAGONA

Datos del Pueblo

Querol

Pueblo

Querol

Municipio

Querol / Comarca: Alt Camp

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

549

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Sant Sebastià, 1

Código postal

43816

Teléfono

977 638 288

Fax

 977 639 244

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Querol

Web de Interés

El municipi de Querol

E-mail municipio

jperez@querol.altanet.org
 

El terme municipal de Querol, de 71,88 km², s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l'Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S. Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja de l'Anoia, amb altituds de 900 m.

El 1053, Guerau Alemany de Cervelló posà en homenatge i sota l'autoritat de Ramon Berenguer I de Barcelona, els tres castells esmentats, a més del de Pontils. Aquest homenatge fou repetit el 1062.

Els castells formaven part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna, i cap a la fi del segle XIII el castell de Querol esdevingué el centre de la Baronia d'aquest nom. L'esmentada Baronia estigué de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà vers el 1528 a la família Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins al segle XIX.

El poble de Querol es troba aturonat a 565 m d'altitud, dominant la riba esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del castell de Querol, que encara imposen i donen una característica silueta a la població, malgrat ser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal. Sobre el poble es troben les antigues restes del castell de Querol

Querol És d'una sola nau, de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels contraforts i per les escasses obertures. La porta d'accés, a la façana sud, és formada per tres arcs de mig punt dovellats en degradació amb guardapols que arrenca d'una imposta.

Església de Sant Jaume de Montagut de Querol

Llocs d'interès

:: Castell de Querol
:: Castell de Pinyana
:: Castell de Saburella
:: Església de Sant Jaume de Montagut
:: Església de Santa Maria
:: Església de Sant Jaume d'Esblada
:: Església de Santa Maria de Valldossera
:: Església de Sant Jaume de Valldeserves
:: Mas Esplugues
:: La Casa Gran

Altres indrets del terme

Esblada i Cal Valldecerves
Montagut
Valldossera
Bonany i Pinyana
Saburella i l'Albereda

Fires i festes


Festa Major del nucli de Querol
15 d'agost.

Aplec de Valldossera
1r diumenge després de Pasqua.

Dia del Municipi
Dissabte més pròxim al dia de Sant Jaume.

Festa Major d'Esblada
25 de juliol (Sant Jaume).

Festes Majors de les urbanitzacions
Juliol i Agost.

Querol: El pi de les quatre soques : Es un impressionant pi, que a partir d'un metre del nivell de terra, es divideix en quatre canons que arriben a 20 metres d'alçària.

Arbre monumental en Querol

El pi de les quatre soques : Es un impressionant pi, que a partir d'un metre del nivell de terra, es divideix en quatre canons que arriben a 20 metres d'alçària.

L'alzina de la Casa Nova de Bonany: Alzina molt ben conformada, de 3,96 metres de volta de canó i 13,5 metres d'alçària, a la qual se li calculen uns 400 anys

El caràcter extraordinàriament muntanyós del territori fa que, de sempre, s'hagi conreat només una petita part del terme. La màxima extensió de l'agricultura es donà a l'època anterior a la fil·loxera, amb el 21% del total. Després ha estat molt afectat per l'èxode rural i no cessà de disminuir l'espai conreat, que al principi dels anys vuitanta no arribava al 15%. Actualment, una lleu recuperació ha permès d'arribar al 18%.

El principal conreu han estat sempre els cereals, seguits de la vinya, per bé que durant els anys vuitanta la tendència s'invertí i ara predomina la vinya, seguida dels cereals i en tercer lloc l'ametller. De tota manera cap d'aquests conreus no és representatiu. El regadiu ha ocupat sempre extensions minses. Les terres incultes s'estenen per més del 80% de la superfície, amb predomini de la garriga, i també hi ha bosc de pins. La ramaderia és un complement de l'agricultura però és poc important, i hi destaca lleugerament el bestiar oví (340 caps). No es documenten activitats industrials.(ftes i fotos ver links de la ficha)
 

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua