TARRAGONA

Datos del Pueblo

Salomo

Pueblo

Salomo

Municipio

Salomo / Comarca: Tarragones

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

482

 

Ayuntamiento

Dirección

Avinguda Catalunya, 4

Código postal

43885

Teléfono

977 629 030

Fax

977 629 214

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Salomo

Web de Interés

El municipi de Salomo

E-mail municipio

aj.salomo@altanet.org
 

El terme de Salomó (12,44 km²) es troba al NE del Tarragonès, pertany al partit judicial del Vendrell i, eclesiàsticament, a l'arquebisbat de Tarragona des del 1957. Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l'W amb Vilabella, tots tres municipis de l'Alt Camp; a l'E amb Bonastre (del Baix Penedès) i al S amb Vespella.

L’església parroquial de Santa Maria està documentada el segle XIII i se’n poden observar una sèrie d’elements romànics. La portalada la constitueix un arc de mig punt i presenta decoració d’escacat a les impostes. També es pot admirar una esvelta finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt, una part de la cornisa, i diversos elements decoratius a la façana: uns castells en forma de relleu i diverses creus gregues i de Malta.

Al sector meridional del temple s’hi aixecà la Capella del Sant Crist, construïda a principis del segle XVIII, d’estil barroc. Presenta planta de creu grega i el creuer és cobert per una elegant cúpula semiesfèrica rematada per una llanterna vuitevada. A les petxines es poden admirar els relleus dels quatre evangelistes. Està decorada amb pintura mural i amb teles obra del pintor vallenc Pons i Monravà (segles XVII-XVIII), format artísticament a Itàlia i adscrit a l’escola tenebrista (estil barroc).

El terme de Salomó (12,44 km²) es troba al NE del Tarragonès, pertany al partit judicial del Vendrell i, eclesiàsticament, a l'arquebisbat de Tarragona des del 1957. Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l'W amb Vilabella, tots tres municipis de l'Alt Camp; a l'E amb Bonastre (del Baix Penedès) i al S amb Vespella.

El poble i el terme de Salomò

Entre els edificis civils destaca “Cal Cadernal” la casa pairal de la família Nin, comerciants de Salomó molt vinculats amb la llegenda i la història del Sant Crist. La mansió, d’origen Baix-medieval, fou objecte d’importants obres d’ampliació i reformes, sobretot durant el segle XVII. Fou aleshores quan adquirí la fesomia actual, destacant les seves portes i finestres a les façanes de llevant i de ponent.

El conjunt que formen l’edifici de l’Ajuntament i les escoles respon a un projecte del conegut arquitecte modernista César Martinell. Les obres de construcció van tenir lloc entre els anys 1924 i 1925, i van fer possible la urbanització del sector del casc urbà que enllaça amb la carretera.

Teatre i LLegenda Del Ball del Sant Crist:

El Ball del Sant Crist posa en escena una llegenda d'arrels medievalsExplica que davant la fam que patia el poble i tota la comarca, un mercader salomonenc, de nom Josep Nin, determinà embarcar vers Alger a la recerca de blat. Tot fent tractes amb un mercader musulmà anomenat Mahomet, va descobrir la imatge d'un Crucifix, i va decidir d'adquirir-lo com fos.Davant la negativa inicial de Mahomet, Josep Nin li oferí la plata que pesés. Acceptada la condició, i arribat el moment de la pesada, el canestró només acceptava trenta monedes. Sentint-se enganyat, Mahomet es desdí del tracte i es negà a lliurar la imatge.Josep Nin va recórrer a la justícia reial. El rei manà repetir la operació davant la seva presència, amb el mateix resultat que abans: el Crist pesava nomès els diners que Judes havia cobrat per la seva delació.No sense alguns entrebancs, Josep Nin embarcà la Imatge i la portà a Salomó. El Sant Crist esdevingué el patró de la vila i va desvetllar una extraordinària devoció, fins i tot a les comarques veïnes.

L´activitat industrial i de serveis d'ara són les menestralies tradicionals (serralleries, mestres d'obra, mecànica, fusteria ), una fàbrica de pintures, un taller de confecció de roba de bany, un magatzem d'exposició de mobles, un escorxador industrial de conills, així com els restaurants i els establiments que els subministren (carnisseries, pastisseries, peixateria, fleca, bars i botigues de queviures).

Salomó és ben comunicat. Disposa d'estació, a mig quilòmetre del nucli urbà (en la línia Sant Vicenç de Calders-Roda de Berà-Valls-Lleida), i de la carretera d'Altafulla al Pont d'Armentera. Les comunicacions del municipi es completen amb la xarxa de camins que duen a Bonastre, Montferri, el Catllar i Vespella.

Fora del poble, al capdamunt de la serra que voreja el Gaià, destaca la Cova Fonda o dels Vergerars, màxim exponent de l'eneolític al Tarragonès. Els materials trobats permeten suposar que la Cova Fonda era un lloc destacat en les rutes prehistòriques d'intercanvi.
Repartides pel terme hi ha barraques de pedra en sec i masies, les més importants són la Pollarossa, el Mas Boronat, la Masia Nova i la Masia del Figueres. (ftes i fotos ver links de la ficha)

Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua