Datos del Pueblo |
Salomo |
Pueblo |
Salomo |
Municipio |
Salomo / Comarca: Tarragones |
Provincia |
Tarragona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
482 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Avinguda Catalunya, 4 |
Código postal |
43885 |
Teléfono |
977 629 030 |
Fax |
977 629 214 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Salomo |
Web de Interés |
El municipi de Salomo |
E-mail municipio |
aj.salomo@altanet.org |
El terme de Salomó (12,44 km²) es troba al NE del
Tarragonès, pertany al partit judicial del Vendrell i, eclesiàsticament, a
l'arquebisbat de Tarragona des del 1957. Limita al N amb Montferri i Masllorenç
i a l'W amb Vilabella, tots tres municipis de l'Alt Camp; a l'E amb Bonastre
(del Baix Penedès) i al S amb Vespella.
L’església parroquial de Santa Maria està documentada el segle XIII i se’n poden
observar una sèrie d’elements romànics. La portalada la constitueix un arc de
mig punt i presenta decoració d’escacat a les impostes. També es pot admirar una
esvelta finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt, una part de la
cornisa, i diversos elements decoratius a la façana: uns castells en forma de
relleu i diverses creus gregues i de Malta.
Al sector meridional del temple s’hi aixecà la Capella del Sant Crist,
construïda a principis del segle XVIII, d’estil barroc. Presenta planta de creu
grega i el creuer és cobert per una elegant cúpula semiesfèrica rematada per una
llanterna vuitevada. A les petxines es poden admirar els relleus dels quatre
evangelistes. Està decorada amb pintura mural i amb teles obra del pintor
vallenc Pons i Monravà (segles XVII-XVIII), format artísticament a Itàlia i
adscrit a l’escola tenebrista (estil barroc).
Entre els edificis civils destaca
“Cal Cadernal” la casa pairal de la família Nin, comerciants de Salomó molt
vinculats amb la llegenda i la història del Sant Crist. La mansió, d’origen
Baix-medieval, fou objecte d’importants obres d’ampliació i reformes, sobretot
durant el segle XVII. Fou aleshores quan adquirí la fesomia actual, destacant
les seves portes i finestres a les façanes de llevant i de ponent.
El conjunt que formen l’edifici de l’Ajuntament i les escoles respon a un
projecte del conegut arquitecte modernista César Martinell. Les obres de
construcció van tenir lloc entre els anys 1924 i 1925, i van fer possible la
urbanització del sector del casc urbà que enllaça amb la carretera.
Teatre i LLegenda Del Ball del Sant Crist:
El Ball del Sant Crist posa en escena una llegenda d'arrels medievalsExplica que
davant la fam que patia el poble i tota la comarca, un mercader salomonenc, de
nom Josep Nin, determinà embarcar vers Alger a la recerca de blat. Tot fent
tractes amb un mercader musulmà anomenat Mahomet, va descobrir la imatge d'un
Crucifix, i va decidir d'adquirir-lo com fos.Davant la negativa inicial de
Mahomet, Josep Nin li oferí la plata que pesés. Acceptada la condició, i arribat
el moment de la pesada, el canestró només acceptava trenta monedes. Sentint-se
enganyat, Mahomet es desdí del tracte i es negà a lliurar la imatge.Josep Nin va
recórrer a la justícia reial. El rei manà repetir la operació davant la seva
presència, amb el mateix resultat que abans: el Crist pesava nomès els diners
que Judes havia cobrat per la seva delació.No sense alguns entrebancs, Josep Nin
embarcà la Imatge i la portà a Salomó. El Sant Crist esdevingué el patró de la
vila i va desvetllar una extraordinària devoció, fins i tot a les comarques
veïnes.
L´activitat industrial i de serveis d'ara són les menestralies tradicionals (serralleries,
mestres d'obra, mecànica, fusteria ), una fàbrica de pintures, un taller de
confecció de roba de bany, un magatzem d'exposició de mobles, un escorxador
industrial de conills, així com els restaurants i els establiments que els
subministren (carnisseries, pastisseries, peixateria, fleca, bars i botigues de
queviures).
Salomó és ben comunicat. Disposa d'estació, a mig quilòmetre del nucli urbà (en
la línia Sant Vicenç de Calders-Roda de Berà-Valls-Lleida), i de la carretera
d'Altafulla al Pont d'Armentera. Les comunicacions del municipi es completen amb
la xarxa de camins que duen a Bonastre, Montferri, el Catllar i Vespella.
Fora del poble, al capdamunt de la serra que voreja el Gaià, destaca la Cova
Fonda o dels Vergerars, màxim exponent de l'eneolític al Tarragonès. Els
materials trobats permeten suposar que la Cova Fonda era un lloc destacat en les
rutes prehistòriques d'intercanvi.
Repartides pel terme hi ha barraques de pedra en sec i masies, les més
importants són la Pollarossa, el Mas Boronat, la Masia Nova i la Masia del
Figueres. (ftes i fotos ver links de la ficha)