TARRAGONA

Datos del Pueblo

Santa Coloma De Queralt

Pueblo

Santa Coloma de Queralt

Municipio

Santa Coloma de Queralt / Comarca: Conca de Barberà La Conca Alta del Gaià

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2008

3128

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Major, 1

Código postal

43420

Teléfono

977 880 088

Fax

977 881 463

Oficina Turismo

977 880 478

Web Oficial

Santa Coloma De Queralt

Web de Interés

Santa Coloma de Queralt i els nuclis

E-mail municipio

enviar correu electrònic
 

El municipi de Santa Coloma de Queralt, d'una extensió de 33,96 km², té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera (aquest darrer de la comarca de la Segarra); al NE amb Argençola (Anoia); a l'W amb els municipis de Savallà del Comtat i Conesa; al S amb les Piles i a l'E amb els de Bellprat i Tous (de la comarca d'Anoia).

Durant quasi mil anys Santa Coloma de Queralt va ser la casa pairal de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D’aquella època són els principals monuments: part del castell, la muralla (de la qual en resten quatre portals), església parroquial, call jueu... La comunitat jueva, representava un percentatge important de la població. Els jueus es dedicaven a activitats comercials i no varen ser mai objecte de persecució

El seu nucli antic fou declarat monument històrico-artístic el 1970. Segons mossèn Joan Segura antigament hi havia tres petits nuclis: un entorn de l'església, dit la Vila Vella; l'altre prop de la Carlania, o la Vila Nova, i el tercer vora el palau dels barons, després dels comtes, de Santa Coloma, nucli que s'anomenava la Pobla de Montpaó.

Santa Coloma de Queralt: Església parroquial gòtica de Santa Maria (s. XIV), amb el retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç, de l'any 1386, realitzat per l'escultor Jordi de Déu.

Esglesia de Santa Coloma

Per visitar en Santa Coloma de Queralt:

Església parroquial gòtica de Santa Maria (s. XIV), amb el retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç, de l'any 1386, realitzat per l'escultor Jordi de Déu. Té un alt campanar quadrat del s. XVII.
Antic palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI.

Plaça de l'Església i plaça Major, porticades.
Font de les Canelles o dels Comtes, construïda per Dalmau III de Queralt el 1614, just en el punt de naixença del riu Gaià.

Plaça de l'Església i plaça Major de Santa Coloma de Queralt, porticades.

Plaça Major de Sanat Coloma

Portals de l'antiga muralla: el de Cervera (o del Sanou), el de Santa Coloma (el Portal), el del Vicari i el d'en Martí. El portal de Sant Antoni (Forat Micó) dóna entrada, des de la plaça de l'Església, a l'antic call. En 1294 hi havia tres portals que es van ampliar a sis en l'any 1471.

Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII-XIV), gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar.
Capelleta de Sant Magí (reconstruïda)

Ruïnes del castell de Queralt i ermita de sant Jaume
Ruïnes del Castell d'Aguiló.

Call Jueu: Els jueus de Santa Coloma s'hi instal·laren a mitjan segle XIII i hi visqueren fins el 1492, que foren expulsats. La comunitat jueva tenia un hospital, banys i sinago

Call Jueu: Els jueus de Santa Coloma s'hi instal·laren a mitjan segle XIII i hi visqueren fins el 1492, que foren expulsats.

Call Jueu de Santa Coloma de Queralt

El municipi comprèn, a més de la vila de Santa Coloma, els pobles de la Pobla de Carivenys, les Roques d'Aguiló i Aguiló. Entre les partides antigues del terme es destaquen el Moriscot, la Garganta, la Moscallona, la Barquera, les Forques, la Capelleta i la de Mosell o Maians. Altres topònims d'interès són el camí dels Molins, la font de Carters, Coma Solera, el Pedregal, el Diumenge, els Fontanals i la Pedrafita.

La festa major de la vila s'escau pel diumenge després del 15 d'agost. La vigília del 15 es proclama la pubilla i es llegeix el pregó de les festes, bé que s'escull amb motiu de la fira agrícola i industrial, el tercer diumenge d'abril, quan també es fa l'anomenat ball dels Quintos. Altres festes són la festa de Sant Antoni Abat (el dissabte pròxim al 17 de gener) o la festa de Sant Cristòfol (10 de juliol). Són dies festius la festa de Santa Coloma, pel 31 de desembre, i la festa de l'arribada de les relíquies (el 8 de novembre). (ftes i fotos ver links de la ficha)