TARRAGONA

Datos del Pueblo

Santes Creus

Pueblo

Cap de municipi: Santes Creus

Municipio

Aiguamurcia / Comarca: Alt Camp

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

188

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Sant Bernat, 1

Código postal

43815

Teléfono

977 638 301

Fax

977 638 301

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Visita guiada a Santes Creus

Web de Interés

Real Monasterio de Santa Maria de Santes Creus al detalle, descripcion y fotos

E-mail municipio

enviar correu electrònic
 

 Santes Creus és la capital del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a la riba esquerra del Gaià, al voltant del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, una de les joies de l'art cistercenc a Catalunya, per la qual cosa el poble se centra en les activitats turístiques i d'estiueig i segona residència.

Es el segon nucli més poblat del municipi després de les Pobles. Està comunicat per carreteres locals amb Aiguamúrcia, les Pobles i el Pont d'Armentera. El travessa el sender de gran recorregut GR-7-2.

El monestir de Santes Creus i Aiguamúrcia
Cal cercar l'origen del monestir de Santes Creus en la donació que feren el 4 de desembre de 1150 Guillem Ramon de Montcada, gran senescal de Catalunya, i els seus fills Guillem, Ramon i Berenguer a Déu, Santa Maria i a l'abat i el convent de la Grand Selva, al Llenguadoc, d'una propietat a Cerdanyola del Vallès per a bastir-hi un monestir cistercenc. L'indret i la incipient fundació reberen el nom de Valldaura.

L'establiment de Santes Creus hagué de vèncer les dificultats que representaren les dicussions entre el bisbat de Barcelona i l'arquebisbat de Tarragona sobre si el terreny entrava dins els límits d'una o l'altra diòcesi. En no ser possible d'arribar a una concòrdia els monjos acudiren al papa Alexandre III, el qual per una butlla del 1168 dictà que la nova abadia no estaria subjecta a cap dels dos bisbats, fins que no s'aclarís la disputa i Santes Creus fou sempre un monestir exempt de les autoritats episcopals, o sigui nullius, fins a la seva desaparició

El monestir es troba a l'actual nucli de població de Santes Creus. La primera construcció monacal que es troba és el portal d'accés al primer recinte, sense cap interès especial, que s'obre a la plaça on hi ha l'església de Santa Llúcia.

monestir i actual nucli de població de Santes Creus



A partir del 1168 es recomençaren les obres de l'església, la sala capitular, el templet i el dormitori i fou traçat el claustre cistercenc

El monestir es troba a l'actual nucli de població de Santes Creus. La primera construcció monacal que es troba és el portal d'accés al primer recinte, sense cap interès especial, que s'obre a la plaça on hi ha l'església de Santa Llúcia. L'edifici actual de la capella es bastí el 1741 damunt del primitiu temple romànic. És una senzilla construcció d'una sola nau amb la façana esgrafiada. A tocar seu s'obre l'entrada al segon recinte monacal, el Portal Reial o de l'Assumpta, de la fi del segle XVIII amb diversos elements barrocs i no exempt de grandiositat.

El portal dóna a la gran plaça allargassada de Sant Bernat, dita així per la monumental font, feta de pedra al segle XVIII, dedicada a sant Bernat Calbó. Al tombant de la plaça es troben, la majoria amb esgrafiats, els antics edificis que donaven sopluig a les dignitats del monestir i als monjos jubilats, convertits avui en habitatges particulars. El més notable és el palau de l'Abat, amb un petit claustre de datació incerta i possiblement la resta més notable de l'antic Hospital de Sant Pere dels Pobres. L'edifici conté una escala monumental i belles galeries orientades a migdia. Ara inclou diversos serveis comunals de l'ajuntament. Al fons de la plaça hi ha la part monumental del monestir, emmerletada des de Pere III.


El Monestir:

Església
Tombes reials
Claustre gòtic
Claustre posterior
Dormitori
Sala capitular
Palau reial
-----

L'església

Orientada de ponent a llevant, de planta basilical de creu llatina i absis quadrat. Les tres naus estan cobertes amb voltes de creueria sostingudes per pilars quadrats. L'absis està il·luminat per la rosassa, mentre que la façana interior queda il·luminada per un gran vitrall allargat, amb tot la rosassa queda amagada pel retaule barroc obra de Josep Tremulles

Al creuer de la nau hi ha les tombes de Pere el Gran, al costat de l'evangeli, i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, al costat de l'epístola. Santes creus

Tombes Reials en l´esglesia del monestir

Al creuer de la nau hi ha les tombes de Pere el Gran, al costat de l'evangeli, i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, al costat de l'epístola. Es tracta de dos templets gòtics, el de Pere el Gran conté una banyera de pòrfir vermell amb les despulles del monarca; les de Jaume II i Blanca d'Anjou es conserven en una urna que té esculpides les estàtues jacents dels monarques

Claustre

El claustre és un rectangle de 40 per 35 metres, té una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dóna a la plaça Major a través de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir.la construcció agafà una gran empenta a causa de la incorporació de l'escultor d'origen anglès Reinard des Fonoll. Es considera que aquest escultor es troba retratat en diferents escultures dels capitells del claustre

L'ornamentació del claustre gòtic de Santes Creus, que s'aparta de la senzillesa que dicta l'arquitectura cistercenca, és rica i exuberant. Hi trobem temes de l'Antic Testament, animals exòtics i fabulosos, personatges populars, personatges fantàstics

Autoretrat de Reinard des Fonoll capitel del claustre

Sala capitular

Es tracta d'un espai quadrat, ampli, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre columnes cilíndriques al centre. A la paret posterior hi ha tres finestres d'arc de mig punt que donen llum. S'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el capítol des de l'exterior de la sala

Sala capitular de santes creus, Es tracta d'un espai quadrat, ampli, d'onze metres de costat, cobert amb nou creueries sostingudes per quatre columnes cilíndriques al centre

Sala Capitular

Dormitori

Es tracta d'una àmplia nau de 46 metres de llargada per 11 d'amplada il·luminada per finestres d'arc ogival, el sostre és de dues vessants i descansa sobre onze arcs diafragma.

Locutori

Es tracta d'un passadís amb volta de canó i materials no massa ben treballats

Claustre posterior

Hi trobem l'escriptori, la cuina, el refetor, l'entrada del palau reial, la sortida cap a la zona de la mongia i l'hort, també ens permet agafar el camí de darrera l'església, on trobarem el cementiri i podrem observar la rosassa

Escriptori

posteriorment fou modificada per convertir-la en celler. Amb tot no queda clara la destinació inicial d'aquesta sala. Aquest espai té dues columnes centrals amb capitells que sostenen els arcs

Cuina

Es tracta d'un espai destinat als serveis de restauració de la comunitat, fou traslladada des del claustre major a aquesta situació segurament en fer-se el nou refetor durant el segle XVII

Refetor

Sala construïda damunt d'un espai del contigu palau reial, era el lloc de reunió durant els àpats dels monjos, es feien les lectures diàries mentre els monjos menjaven en estricte silenci.(

Palau Reial

Ala planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei. Hi destaca la columna de pòrfir portada, segons es conta, per Roger de Llúria des de l'Orient. Fou manat construir per Jaume II com a residència seva a Santes Creus

El portal dóna a la gran plaça allargassada de Sant Bernat, dita així per la monumental font, feta de pedra al segle XVIII, dedicada a sant Bernat Calbó. Al tombant de la plaça es troben, la majoria amb esgrafiats, els antics edificis que donaven sopluig a les dignitats del monestir i als monjos jubilats, convertits avui en habitatges particulars.

Plaza de San Bernardo, entrda al Monestir de Santes Creus

La recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins la declaració de Monument Històric l'any 1921, a partir d'aquest any comença la lenta recuperació de l'edifici. Actualment la gestió del monument la realitza la Generalitat de Catalunya(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua