TARRAGONA

Datos del Pueblo

Xerta

Pueblo

Xerta

Municipio

Xerta / Comarca: Baix Ebre

Provincia

Tarragona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

1307

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Major, 13

Código postal

43592

Teléfono

977 47 30 05

Fax

977 47 30 14

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Xerta

Web de Interés

Dades e informaciò de Xerta

E-mail municipio

aj.xerta@altanet.org
 

El terme municipal comprèn 33,55 km². El riu Ebre fa de línia divisòria amb els municipis de Tivenys i Benifallet, a l'est. A ponent, el terme és accidentat, i allà es troben els darrers contraforts orientals del sistema Ibèric. De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Paüls, els colls d'en Gràcia i el tossal de la Cova del Bou, que el divideix amb Alfara de Carles, a l'oest. Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la Conca i després torç en diagonal vers el nord, per la dreta i a prop del barranc del Llop, amb Aldover. Els barrancs que drenen el terme són el dels Ullals de la Vall o de les Fonts de Paüls, el barranc dels Fornets i la Vall Orega.

Fora del nucli urbà de Xerta hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la Torre del millonari", edifici d'estil modernista-colonial, encarregat construir pel comerciant xertolí Jaime Martí i Tomàs

La torre del millonari

L'antic nom del poble era Osikerda, el qual segons els historiadors, pertany a la família dels noms de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavons i segons algun descobriment arqueològic aquesta estava situada en una partida anomenada actualment els Arenalets, al nord de l'actual nucli urbà. El nom d'Osikerda a portat a diverses hipòtesis, una d'elles la relaciona amb l'antiga ciutat romana d'Osicerda, que encunyava moneda i que no se sap exactament on estava ubicada, es creu que a la part dreta de l'Ebre, entre Catalunya i Aragó.

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals.

La vila de Xerta, a 12 m d'altitud, és a la plana riberenca de la dreta de l'Ebre, a l'interior d'un pronunciat meandre, a l'altra banda del qual hi ha la població de Tivenys. Per causa de la seva situació, Xerta ha patit diverses inundacions catastròfiques, produïdes per les riuades

Llocs d´interès:

Dins el nucli hi ha dues petites capelles, la de Sant Zenó, a l'angle d'una cantonada, i la de Sant Cristòfol, oratori de la Casa Rabanal. A més, hi ha restes d'unes altres dues capelles, la de la Immaculada, al pati de Piquer, i la de la Mare de Déu del Pilar, que conserva dues parets en angle amb el portal

El Portal

L'Assut: L'Assut de XertaL'Assut és un monument important d'enginyeria hidràulica declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya l'any 2002

L'església de l'Assumpció i Sant Martí: fundada el 1325, l'edifici que ens ha pervingut és força més tardà, d'un barroc aigualit, amb campanar neoromànic posterior. L’estructura de la seva planta comprèn dues parts: la capella i la part central que presideix l’altar major.

Cases senyorials: La Torre del millonariAl carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís.(S.XVI -XVII).

Els molins: Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua del ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia,

La Plaça Major: és el centre emblemàtic de la població. En ella s’hi troben els principals edificis i serveis del municipi: l’Ajuntament, l’Església, el Consultori Mèdic, la farmàcia... així com els locals d’algunes entitats públiques, com la Llar de Jubilats i l’Associació de mestresses de casa

El Pati Piqué, era l'oratori d'un dels personatges més il·lustres del nostre poble, l'eclessiàstic Joan Sentís, que fou bisbe de Barcelona i lloctinent de Felip de Castella a Catalunya.

Exterior Casa Pau: S. XVIII principis del s. XIX. El més característic de la mateixa és la gran viga de fusta treballada en forma de cap de drac, del qual surt una llengua de ferro en forma de punta de fletxa

Exteriors Casa Ceremines: S. XVIII - XIX antiga casa senyorial de les mes velles del poble; interior modernista; vitralls policromats al rebedor

Capella de Sant Zeno: Situada al carrer Major, planta en forma d’un quart de cercle, porta amb arc de mig punt

La festa major de la població s'escau per Sant Martí, l'11 de novembre, i els actes inclouen els capeigs de toros pels carrers. Altres celebracions tradicionals són la menjada de la fogasseta, a l'assut, el dijous llarder. La fogasseta és un pa rodó que es fa aquell dia i que s'obre per posar-hi dins una truita. També es tradicional de menjar la mona a l'assut el Dilluns de Pasqua i l'engalanament dels carrers amb catifes florals, que es fa per Corpus.

Gastronomia de Xerta

Patates estofades amb conill

Plats
Patates estofades amb conill
Arròs de plana
Freginat
Baldanes
La fogasseta (entrepà tradicional que es menja el dijous llarder)

Dolços
Els famosos Torrons de Xerta.
Ametllats
Casquetes (les tradicionals són de cabell d'àngel)
Coquetes de segí.
Coca de masana.
Coc dorat.

El diumenge pròxim al 10 de juliol es fa la festivitat de Sant Cristòfol, amb una processó motoritzada que acaba amb la benedicció dels vehicles, mentre que el 25 de juliol tenen lloc les festes de Sant Jaume. Finalment cal esmentar les festes de Sant Roc, que se celebren com a ressò de les de Paüls, on Sant Roc és el patró de la població.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua